L’occasione fa il ladro

Òpera en un acte estrenada a Venècia l’any 1812. El llibretista, Luigi Prividali, va adaptar una comèdia d’Eugène Scribe i Gioachino Rossini, que tenia llavors vint anys, sembla que va compondre la música en només onze dies. Era la quarta de les cinc farses que l’empresari Antonio Cera li va encarregar pel teatre San Moisè.

La tempesta obliga don Parmenione i el seu criat Martino a cercar l’aixopluc d’un alberg. Mentre sopen arriba el comte Alberto i don Parmenione el convida a xerrar i beure. El comte explica que va camí de Nàpols, delerós de conèixer la seva futura esposa, i que marxarà prest, només amaini la pluja. A l’hora de pagar, Martino se n’adona que don Alberto s’ha deixat la seva maleta i ha agafat per error la del seu amo. Obren la maleta i troben el retrat d’una noia preciosa. Llavors don Parmenione s’enamora d’ella i decideix prendre la identitat del comte i emportar-se la núvia

“L’occasione fa il ladro es construeix sobre el clàssic argument de l’intercanvi de maletes, un argument que ha funcionat en cinema, teatre o literatura, tant per la comèdia com pel thriller. El meu objectiu ha estat buscar un context on aquest argument sigui versemblant per a l’espectador actual i on aflori  la comèdia. La història comença enmig d’una tempesta rossiniana amb tres personatges arrecerats en un hostal de camí cap a Nàpols. Jo em vaig quedar amb l’essència de la idea: la tempesta i l’aixopluc provisional i ho he traslladat al mig d’una carretera que va a Naples (Florida), on la màfia italiana tenia bastant activitat als anys seixanta. En aquest context —màfia italiana-anys seixanta-Florida—, els matrimonis concertats, l’intercanvi de maletes i altres equívocs de l’obra resulten creïbles i, a més, és un entorn que juga a favor de la comicitat del llibret i de l’esperit festiu de l’òpera”.

Anna Ponces, directora d’escena

Títol original: L’occasione fa il ladro, ossia Il Cambio della valigia
Traducció: L’ocasió fa el lladre, o El canvi de la maleta
Compositor: Gioachino Rossini
Llibretista: Luigi Prividali

Personatges:

Berenice: Natalia Pérez
Don Parmenione: Jan Antem
Comte Alberto: Alberto Ballesta
Ernestina: Lucía Iglesias
Martino: Alejandro Baliñas / Pau Armengol
Don Eusebio: Elías Ongay
Pinxos del capo: Jorge Agustí i Òscar Tramunt 

Equip artístic:

Direcció musical: Assunto Nese
Direcció artística: Raúl Giménez
Direcció d’escena: Anna Ponces
Pianista repertorista: Viviana Salisi
Cover de Berenice: Alba Martínez Nieto

Orquestra Barcelona Concertante

Violí I: Helena Muñoz, Anna Follia, Jan Omedes i Xavier González
Violí II: Víctor Pérez, Rubén Méndez i Inés Sanchis
Viola: Soledad Vicente i Víctor Mateo
Cello: Svetlana Tovstukha i Carlos Sánchez
Contrabaix: Mònica Serra
Flauta i flautí: Mirjam Plas
Oboès: Enric Tudela i Roberto Ordax
Clarinets: Eduardo Javier i Laia Queralt
Fagot: Josep Joaquim Sanchis
Trompa: Aleix Garcia
Clavicèmbal: Viviana Salisi

Escenografia: Escola Elisava. Tutor: Carles Berga
Amb la col·laboració de BRAVA! Performing Arts
Vestuari: Núria Cardoner
Regidora: Ainoa Higon
Ajudant de vestuari: Iolanda Paternoy
Il·luminació: Ramón Pasqual i Anna Ponces
Tècnic de llums: Ramón Pasqual
Perruqueria i maquillatge: Kiona Vioque
Sobretítols: Víctor Oller

Una producció de l’Òpera Cambra de Barcelona

• Major de 65 anys – 15% dte. els dimecres i dijous*
• Carnet família nombrosa o monoparental – 15% dte. dimecres i dijous*
• Carnet discapacitat – 15% dte. dimecres i dijous* Només vàlid pel titular
• Menor 35 anys – 15% dte. els dijous*
• Carnet Jove – 15% dte. dimecres*Els descomptes no són acumulables
  *Tots els descomptes són aplicables en funció de l’aforament disponible, excepte festius i determinats espectacles de caràcter familiar, infantil i d’altres.