Somorrostro

de l'1 al 12 de setembre de 2010

IDEA ORIGINAL, COREOGRAFIA I DIRECCIÓ: Maria Rovira

Somorrostro parteix de la idea de la fragilitat de la identitat i de l’oblit de la memòria. Prenem com a punt de partida el Barri de Somorrostro de la Barceloneta dels anys 50 que representava la identitat d’un poble immigrant immers en una situació de crisi i supervivència de la qual sorgia una gran riquesa artística i cultural. Un exemple n’és l’excepcional bailaora Carmen Amaya, que va mostrar al món sencer l’expressió d’una identitat amagada entre el gran teixit barceloní. Un cop el barri va ser enderrocat, l’oblit esborra els rostres d’aquelles identitats que el formaven, sense deixar rastre del que va ser, naixent de les seves runes una nova realitat. I davant aquesta pèrdua d’identitat, l’art esdevé un motor contra l’oblit de la memòria i preserva l’esperit d’una identitat.

A la Barcelona del segle XXI podem veure el Somorrostro, encara el trobem a la nostre ciutat i a tantes altres, és la fissura que separa els mons, les realitats, és a dir una petita escletxa que ens recorda la nostre identitat, en contraposició a la de l’altre... el blanc i el negre, l’obertura i la tradició, la cultura i el desconeixement d’aquesta, en definitiva un defugir la mirada cap a un altre lloc. Esborrar la memòria, les emocions, els sentiments...